El català és bonic, és la meva llengua i me l’estimo. Aquest Sant Jordi, recordem el poema “La meva llengua” d’Apel·les Mestres.
La meva llengua
No em preguntis per què, però l’estimo de cor la meva llengua; no ho preguntis en va, sols puc respondre’t: “L’estimo perquè sí, perquè és la meva”. L’estimo perquè sí; perquè eixa parla és la parla mateixa que al son d’una non-non la més hermosa bressa amorosament ma son primera. L’estimo de tot cor, per catalana, l’estimo perquè en ella la rondalla primera em contà l’àvia un capvespre d’estiu mentre el sol queia. L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s l’exquisida ponzella de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo” va dictar-me l’amor en eixa llengua. L’estimo de tot cor, perquè la parlen els meus amics de sempre, els que ploren amb mi i els que amb mi riuen, els que em criden avant! i avant m’empenyen. L’estimo de tot cor, perquè cigales, i espigues i roselles, i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire sos grans secrets en català em revelen. L’estimo de tot cor, perquè no en trobo de més franca i més bella... I em preguntes per què? I això em preguntes? L’estimo perquè sí, perquè és la meva. Apel·les Mestres
Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936)
Conegut com a il·lustrador i poeta, va practicar altres aficions que ajuden a comprendre’l com a artista, com per exemple la botànica, el folklore, la música, el teatre i el col·leccionisme. Entre la seva obra, hi ha narrativa breu, poesia, dramaturgia, traduccions, discografia, il·lustracions i altres creacions (1 i 2).
(1) Associació d’escriptors en llengua catalana. escriptors.cat. Apel·les Mestres 1854-1936. Disponible aquí.(2) RCCAAC. Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya. Obra dirigida per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda. rccaac.iec.cat. Apel·les Mestres Oñós. Disponible aquí.