A partir d’un fragment de la Plaça del Diamant, alumnat, professorat i famílies van posar la seva veu en la seva llengua.
Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com un xarol. Se’ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se’ls allisava amb l’altra mà. Quan no tenia pinta se’ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l’altra. Si no se’ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d’uns ulls menuts i lluents de ratolí.
Podeu ampliar informació sobre els 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda a la Fundació Mercè Rodoreda.
Imatge capturada del vídeo commemoratiu editat per les Delegacions del Govern a França i a Suïssa, amb motiu del 50è aniversari de la publicació de la traducció al francès de La plaça del Diamant.
santjordisantmiqueldelssants.wordpress.com 