A la lectura s’hi arriba per plaer …
A la lectura s’hi arriba per plaer … Comencem a llegir per plaer, i de fet seria desitjable que aquest plaer no ens abandonés mai. Miquel Desclot
Els llibres són abelles que transporten el pol·len de la saviesa d’una ment a una altra. James Rusell Lowel
Sant Jordi, al marge de matar el drac i salvar la princesa, ens garanteix l’interès pels llibres. Si més no, un cop a l’any. No és gaire, però val més això que no pas res. Ben mirat, potser tampoc no cal ser tan pessimista. I és que cal suposar que els llibres que per Sant Jordi ens regalem els uns als altres, seran una font de plaer durant una colla de dies, de setmanes o qui sap si de mesos. Depèn del gruix, és clar. Sobretot del gruix d’estones que dediquem al vici -al sa i sant vici- de la lectura.
Pel que fa al llibre que teniu a les mans, la seva edició ha suposat moltes estones de feina per a tots els autors, tant dels textos com de les il·lustracions. També ha suposat temps, potser més del que ens imaginem, per als mestres en les seves tasques de motivar, corregir i posar en solfa tota aquesta colla de treballs. I no podem oblidar la feina del jurat, que ha hagut de fer les seves tries després d’una lectura acurada del material que tenia a les mans. I, en fi, la d’aquells que han imprès les pàgines i confegit el llibre. Durant tota una colla de setmanes, escriure i llegir haurà estat per a molts el pa de cada dia.
Però, tot i això, sempre diem que la quitxalla hauria de llegir més. I a nosaltres, els grans, potser també ens passa el mateix. No es pot quedar en fer-ho un cop cada any. A part dels bons propòsits que ens puguem fer, hi ha alguna recepta per aconseguir-ho? Segur que de recepta infal ·lible no n’hi ha cap. I també és ben segur que hi ha receptes que no funcionen. L’obligació n’és un exemple. No és una bona eina. Us imagineu un món on fóssim obligats a contemplar un paisatge, per més bonic que fos, a olorar una branqueta d’espígol o a tastar -si no vols, per força-les menges més delicades? Perdríem la llibertat a l’hora de mirar, d’olorar, de menjar. No hem de perdre la llibertat a l’hora de llegir.
Llegir per obligació no ens porta enlloc. Tal com deia Jorge Luis Borges, el verb llegir, com el verb estimar i el verb somiar, no suporta l’imperatiu. Però és evident que en l’àmbit escolar un bon nivell en lectura, en lectura comprensiva, em refereixo, és bàsic per a l’èxit educatiu. La lectura ens obre la porta al coneixement, en un temps en què gràcies a la tecnologia tenim tota la informació al nostre abast. Perquè, de què ens servirà tota aquesta informació si no la sabem analitzar, si no la interioritzem, si no la interpretem i no l’entenem, i no ens porta a saber argumentar una opinió sobre el que hem llegit?
D’altra banda, entenem que la lectura ha de ser una font de plaer, un gaudi, car ens ofereix la possibilitat de viatjar i de viure aventures i his-tòries emocionants, per exemple. I té també la capacitat de canviar-nos l’humor i l’estat anímic, sobretot si la combinem amb la música, com ens explica molt bé l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince en el seu llibre El olvido que seremos (1) : “Cuando mi papá llegaba de su trabajo en la universidad, podía venir de dos maneras: de mal genio o de buen genio. […] Si llegaba de mal genio, entraba en silencio y se encerraba furtivamente en la biblioteca, ponía música clásica a todo volumen y se sentaba a leer en su sillón reclinable, con la puerta cerrada con seguro. Al cabo de una o dos horas de misteriosa alquimia (la biblioteca era el cuarto de las transformaciones), ese papá que había llegado malcarado, gris, oscuro, volvía a salir radiante, feliz. La lectura y la música clásica le devolvían la alegría, las carcajadas y las ganas de abrazarnos y hablar.”
Des de l’escola cal exercitar aquests dos vessants de la lectura. A l’escola els nens i les nenes aprenen a llegir, però si el que pretenem és que, a més, adquireixin un bon hàbit lector i la lectura els sigui, tal com diem, una font de plaer, és imprescindible que les famílies s’hi impliquin i exerceixin un rol motivador. Com? Doncs podem tenir presents algunes consideracions. Una bona manera, sens dubte, és compartir una lectu-ra, i ens serveix per practicar la lectura en veu alta, amb tots els bene-ficis que comporta: treballar la concentració i atenció, l’escolta atenta, l’entonació i l’expressivitat, l’autoconfiança, la capacitat d’identificar i identificar-se amb els diferents personatges, i també la possibilitat de gaudir d’un bon model lector per part de l’adult. Un altre aspecte pot ser anar amb els fills i filles a la biblioteca i triar una lectura per a ells mateixos, mentre la mainada fullegen llibres a la seva pròpia secció…
O passar una estona en una llibreria i sortir-ne -després de passar per caixa- amb un llibre cadascú… O bé deixar-se caure entre els prestatges i pilots de llibres d’una llibreria de vell… I és que, ben mirat, els llibres vells desprenen alguna cosa que es fa encisadora. Potser és pel color esgrogueït que agafa el paper. Potser és per l’olor, ben diferent de la del llibre acabat d’imprimir.
Color, olor (de llibre nou o de llibre vell, tant se val) i tacte. Fa molts, molts anys, emetien un programa de televisió que tenia un títol molt significatiu. Traduït vindria a ser Tinc un llibre a les mans. Com es pot suposar, el programa -en castellà, ja que llavors només existia una ca-dena, estatal- anava de llibres. D’això en fa ja tants anys que llavors la gent encara no tenia ni mòbils, ni ordinadors, ni tampoc llibres electrò-nics. Eren llibres dels quals podies notar el pes, el gruix, l’olor, el color. I és que els llibres no són només allò que diuen, sinó que també són tot allò que, amb els nostres sentits, podem arribar-ne a percebre.
Darrere de les pàgines d’aquest llibre que teniu a les mans hi ha el batec dels qui, a força d’escriure i de dibuixar, ens fan arribar les seves creacions. Han estat fets per a ser llegits i mirats amb atenció. Aquests textos i aquestes il·lustracions prendran tot el seu sentit quan la vostra mirada -reposada- acabi donant vida a tots els seus traços.
Sílvia Torrents i Ballús
(1) ABAD, H. (2020). El olvido que seremos. Barcelona: Alfaguara.
Cada any, amb motiu de Sant Jordi i de la Setmana de la Poesia, el Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic publica un llibre que juntament amb el Certamen literari ja ha esdevingut una tradició a la nostra escola. Col·legi Sant Miquel dels Sants. Calàndula. Sant Jordi 2023. Publicacions del Col·legi Sant Miquel. 2023. p. 10-15.
santjordisantmiqueldelssants.wordpress.com 